Ens podem sentir ben cuidats per un robot?

Avui al Consorci de Salut i Social de Catalunya (gràcies a un acord amb l’empresa YASIT) ens han presentat a Pepper, un robot humanoide dissenyat específicament per conviure, relacionar-se i contribuir en la millora de la  qualitat de vida de les persones.

pepper

En Pepper fa 1,20m d’estatura, porta integrada una pantalla tàctil i parla en 21 idiomes. Entre algunes de les seves capacitats està la de detectar tant el llenguatge verbal, com el no verbal i pel to de veu i expressió facial és capaç d’interpretar quin és el nostre estat d’ànim o la nostra emocionalitat. A més reconeix sons, expressions i tacte, fet que provoca un sentiment d’empatia i connexió que afavoreix la comunicació “one to one”. El seu llenguatge corporal s’acompanya de gesticulacions molt naturals i moviments flexibles que fan que oblidis que estàs parlant amb un robot.

El més sorprenent és que és capaç d’aprendre i de saber moltes coses sobre nosaltres i els nostres hàbits a mesura que va acumulant situacions al nostre costat. És l’anomenat “deep learning”.

En aquesta mateixa línia, fa uns dies publicàvem al bloc del CSC, el projecte pilot que s’està impulsant al Japó, un dels països més envellits del món, on s’explicava que estan preparant milers de robots per cuidar a la gent gran en situació de dependència que necessita atenció especial per tal d’augmentar la seva autonomia i millorar el dia a dia als seus domicilis.

Cap a un nou model d’atenció social

En paral·lel, i mentre la tecnologia avança, som testimonis també de la transformació actual del model social cap a un model d’atenció a la dependència orientat a les persones, molt més individualitzat i que vetlla per la garantia dels drets i per la continuïtat del projecte vital. Un model professionalitzat i més humà que té per objectiu assegurar el benestar de les persones, i fomentar una vida plena de sentit i significat tant en atenció domiciliaria com en el cas de les residències. Per tant, ara la qüestió serà verificar si mitjançant la intel·ligència artificial podem afavorir o no aquest canvi de paradigma.

Després de veure la demostració del Pepper és difícil quedar-se escèptic davant del ventall de possibilitats i beneficis que té aquest robot al servei de les persones però, a la vegada inevitablement, se’m plantegen tot un seguit de qüestions:

  • Ens podem sentir ben cuidats per un robot?
  • Pot contribuir un robot a què les persones que viuen soles es sentin més acompanyades i ateses?
  • En cas que el robot pugui causar algun dany, qui en seria el responsable? El seu creador?
  • El robot pot tenir algoritmes esbiaixats segons quin siguin els prejudicis que tingui el seu creador?
  • És la intel·ligència artificial el futur de la nostra salut?
  • I per últim, la intel·ligència artificial pot acabar substituint als professionals sanitaris o pel contrari, serà el nostre aliat?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s