L’atenció centrada en la persona als països nòrdics, un model a seguir

Fa dos mesos vaig tenir el plaer d’estar uns dies a Dinamarca i Suècia visitant centres residencials per conèixer el model nòrdic d’atenció centrada en la persona. És impossible venir desmotivat d’un viatge com aquest. Els països nòrdics han construït un estat del benestar universal amb generosos beneficis socials, coexistint amb el capitalisme i contribuint així a tenir un dels millors nivells de vida de tot el món amb percentatges de desocupació molt baixos i a la cua en índex de criminalitat i analfabetisme.

Resulta inevitable arribar a Catalunya sense admirar un model social que és l’enveja de qualsevol país.

En cadascun dels centres que visitàvem, s’hi podien trobar autèntiques fonts d’inspiració perquè són centres que combinen tecnologia, disseny, arquitectura i atenció individualitzada. Són espais domèstics molt cuidats i on es té en compte  fins a l’últim detall amb l’objectiu que les persones usuàries se sentin com a casa seva.

Diverses resolucions parlamentàries aprovades durant els anys 80  i 90 reforcen el dret de les persones a viure en el seu entorn habitual fins al final de la seva vida. En el cas de les persones grans amb limitacions funcionals i cognitives, es disposa del servei a domicili, teleassistència, ajuts per adaptar l’habitatge, centres de dia o habitatges assistits, en aquells casos en què ja no puguin seguir vivint al domicili.

“Els habitatges assistits consten de petits apartaments per a gent gran, agrupats en unitats de convivència que disposen d’un edifici central amb cuina, sala d’estar i espais comuns per a realitzar activitats físiques i d’oci”

Els habitatges assistits són centres que consten de petits apartaments per a gent gran, agrupats en unitats de convivència que disposen d’un edifici central amb cuina, sala d’estar i espais comuns per a realitzar activitats físiques i d’oci. Els apartaments són grans i poden tenir fins a 75 metres quadrats distribuïts entre una sala d’estar, una habitació i una petita cuineta.

Quan ingressa la persona, les habitacions no tenen cap tipus de mobiliari a excepció del llit i són els propis usuaris qui porten els mobles de casa seva per decorar els espais al seu gust com es veu a la fotografia. Per tant, cada habitació és diferent.

Concretament en aquest centre, les habitacions tenen sortida al jardí o a la terrassa i la llum natural hi és present en tots i cadascun dels espais. Disposen de grans zones enjardinades en les quals tens sensació de llibertat mentre hi passeges. Respires calma en cada centímetre del centre i -tot i tenir un 80% de persones usuàries amb diagnòstic de demència- la pau impera en tot el centre. Són sensacions úniques quan desgraciadament has estat en unitats de demència on és tot el contrari.

escandinàvia_3

Confesso que em costa imaginar centres com aquests a Catalunya, sobretot tenint en compte que en la majoria de les residències que hi ha al nostre país, les habitacions són minúscules i compartides, i en el cas de molts centres de les ciutats, ni tan sols tenen jardí.

A més d’aquests habitatges assistits, durant el viatge també vam poder conèixer un projecte d’habitatges col·laboratius “Senior Co-Housing”, entre altres, però tant aquest punt com el cost dels serveis, els perfils professionals o la dotació de personal, el deixarem per un altre dia. En qualsevol cas,  és impossible visitar els centres  d’Escandinàvia i no arribar encantada.

“És necessari que a Catalunya seguim apostant per aquest canvi de mirada i per aconseguir serveis d’atenció a la dependència d’alt valor afegit amb models assistencials més participatius, que tinguin en compte els desitjos i preferències de la gent gran”

Aquestes experiències reforcen la idea que és necessari que a Catalunya seguim apostant per aquest canvi de mirada i per aconseguir serveis d’atenció a la dependència d’alt valor afegit amb models assistencials més participatius, que tinguin en compte els desitjos i preferències de la gent gran, amb noves maneres de percebre, sentir i relacionar-se entre els professionals i les persones que hi viuen, i  amb la finalitat d’oferir autonomia en la presa de decisions i una millor qualitat de vida a la gent gran en situació de dependència. Perquè… us heu qüestionat mai com voldreu viure vosaltres i com voldreu que us tractin quan sigueu grans?

Ingrid Roca, coordinadora AICP del CSC